Arriba el síndrome "post-vacacional" i cal buscar formes per no deixar de jugar sense parar. Per fer-ho, una idea: dedicar a la feina una petita estona o un lloc (pot ser l'hora d'esmorzar,  enganxat a una porta o a un taulell general, o un correu electrònic) per proposar i respondre junts diferents reptes lúdics.

La forma? Cadascú pot buscar la seva: jugar-se l'esmorzar a lloc comú, participar en un ral·li adigma, fer una lliga de jocs d'enginy amb propostes setmanals...

I on treure la teca per fer-ho? Anem de viatge internautic:

- Adigma. Una proposta senzilla i interessant. Cada x temps cau un enigma nou. El millor? Que si no vas a guanyar pots seguir el teu ritme...

- Verbalia. El lloc dels jocs amb les paraules.

- Enigmalia. Pels amants de les coses més complicades... reptes per a tot els gustos intel·lectuals

- Jocs de pensament lateral. Un dia parlaré d'això amb més calma. De moment, aquesta plana és bona per començar.

- Tamtam. De tot una mica, sense que sigui estrictament jocs... Segur que us enganxareu!


Nota: la foto és d'un Cub Rubik per a dropos... impressionant!

El passat onze de maig, al programa la solució, vam parlar dels jocs dels més petits. Entre els correus dels oients ens van recomanar aquest recull de jocs de falda fet pel consell insular de Menorca. Es tracta d'un recull molt ben elaborat amb vídeos explicatius que es poden descarregar.

Si voleu podeu veure la web aquí i escoltar el programa aquí.

La revista Patufet l'any 1909 va treure un recull de jocs. Podeu saber més d'aquest recull en aquesta plana i en aquesta altra.

Avui a Catalunya ràdio parlarem de jugar al carrer. Entre les diferents propostes parlarem d'un quadre que es diu "El joc dels infants" pintat a finals del segle XVI per Pieter Brueghel.

Algunes de les versions interessants fetes d'aquest quadre les podeu trobar a:

Una versió moderna

Una versió irònica

Alguns jocs explicats 

Detalls 

Una exposició a Madrid ha posat de moda les obres d'Escher. Aquí va un homenatge fet en Lego de l'obra Relativity.

Hi ha coses, petites il·lusions, que s’aconsegueixen a cop de ronyó. Un dia vaig rebre una trucada un pèl surrealista de part de l’Associació d’amics del riu Ripoll que em proposaven fer un joc. En un primer moment vaig pensar que era una broma (enteneu-ho, és un problema del nom i el meu cognom).

Però no. Darrere l’associació hi ha un col·lectiu de persones entusiasmades amb la divulgació del riu Ripoll. I davant del projecte en Cesc, que s’ha dedicat durant setmanes a fer que el joc arribi a totes les botigues de Sabadell i altres llocs per on passa el riu.

L’altre dia vaig rebre aquesta notícia del diari i vaig pensar que amb tenacitat podem fer importants les coses més petites.

Nota: el joc el vam fer amb el Jordi Moncusí i el Xavier Bonet.

L’altre dia estàvem treballant en un encàrrec que ens costava força, un joc de pati sobre els drets dels infants. El tema, a més de repetit mil cops per activa i per passiva, resultava especialment difícil per un dels requeriments: han de poder jugar entre 50 i 250 participants alhora...

Teníem la taula de la sala de reunions (que està presidida per un cartell d’una illa del tresor d’una feina que vam fer pel Maremagnum) plena de llibres i revistes de tota mena a la cacera d’una bona idea.   

Per acabar-ho d’adobar ja havíem lliurat cinc propostes i la cosa no havia prosperat.

En un moment de la reunió, vam reprendre una de les idees ja presentades i la vam barrejar amb el nom d’un programa de televisió (caçadors de bolets) i va sortir la idea. D’aquí al final de la proposta tot és ofici. 

Un cop la idea està lliurada i aprovada, només queden alguns retocs, reprenc el camí del procés i ho miro amb ulls de creativitat. Qualsevol procés creatiu, i el dels jocs no queda exempt de la resta, es basa en la combinació de tres tensions:

• la motivació, les ganes que tens de que la cosa surti bé,
• l’experiència, que s’adquireix, en el nostre cas, a còpia de jugar molt i de classificar dins el nostre cap el que s’ha fet durant la partida,
• el pensament creatiu, que només apareix quan vas pel món amb els ulls oberts, la necessitat continuada de combinar coses per trobar noves respostes.

Un dia d’aquests explicaré com treballem l’experiència amb tot l’equip.

Nota: La imatge del naip forma part dels apunts d’un taller que vaig fer no fa pas gaire pels professors de les diferents escoles de formació de monitors de lleure.